Ciutadans, compatriotes: poble de Roma, ai no, això es d’una altra obra, bé vaja, el que anava a dir: TOTS A LA MANIIIII. Sortirem de la estació la RENFE de Martorell a les 16’48 hores cap a Barcelona per defensar l’estatuuuut!. Doncs serà que no.
Mal dia per baixar cap a Barcelona, Barna, Canfanga o Vilapixapins, ves per on resulta que per poder facilitar la entrada a Barcelona i evitar aglomeracions que aquell dia els trens només arriben fins a l’Hospitalet, després espavilat, al cap i a la fi tu ja has pagat fins a Barcelona i la resta es cosa teva.
Baixem tots a Cornellà i allà ens embotim al metro durant 12 estacions fins al punt de que alguns sortim a la estació de la diagonal cridant: SOC UNA SARDINETA, SOC UNA SARDINETA ENLLAUNADA! POSEU-ME EN UN ENTREPÀ, clar que això li dèiem a algunes sueques que passaven per allà.
Sortim de la estació i allò es ple de gent, de fet hi ha tanta gent que el que en diuen “el cap de la cua” es converteix en el entrecuix de la cua – no em mal interpreteu dic l’entrecuix per la situació, que no es ni al cap ni als peus, si no al mig, o si no si, malinterpreteu-me-.
He de reconèixer que vaig tenir sort, vaig sortir per la banda de la ombra, o siguis que em vaig estalviar força calor.
La manifestació avançava molt a poc a poc, a més de que les entrades al passeig de gràcia per Provença, Rosselló, Aragó, Mallorca i altres carrers que creuen el Passeig de gràcia també rebien un enorme flux de gent, em vaig desviar un moment per la rambla de Catalunya i allà també hi havia gent que seguia la manifestació de forma paral•lela, a la cruïlla amb la gran Via encara no havia arribat la manifestació, però ja hi havia molta gent esperant per afegir-s'hi, Pau Claris, també estava ple de gent baixant paral•lelament a la Manifestació, si hi havia molta gent, però...
La veritat es que els catalans no existim, només s’ha de veure que diu el senyor “CIUDADANOS” , som éssers Virtuals, com uns SIMS, es a dir malgrat que allò estava ple de gent, els que estàvem allà no érem reals, només érem una il·lusió.
Per el PP tampoc val la opinió dels que allà estàvem, de fet per ells son molt més importants els que no i eren, es la única opinió vàlida per ells i per els mitjans de comunicació de la dreta, doncs els catalans no existeixen, només existeix un govern de la generalitat que segons ells no representa a ningú, perquè al cap i a la fi els catalans no som ningú, no som res, som uns que han aparegut per aquí i que no fem res més que amoïnar.
Ja posats també direm que els que vàrem anar allà som tots una colla de inconstitucionals, per conseqüent estem en la il·legalitat i per això suposo que se’ns tindria de sancionar.
Perquè enganyar-nos, politicament parlant a Catalunya sempre se l’ha tractat com a una puta, durant la transició cap a la democràcia –naturalment em refereixo els primers dos anys, es a dir fins al 77- doncs quan un polític volia fer-se passar per demòcrata deia que era molt amic dels catalans, després amb el primer estatut i la arribada de la generalitat doncs els sortia més a compte despotricar de nosaltres (el senyor Guerra es un clar exemple).
Bé de fet la conclusió que trec es que simplement al tribunal constitucional li importa un rave el que passi aquí, ells tenen la seva visió nostre i a partir d’aquesta visió desconfien de nosaltres que no som més que una colla de perifèrics.
Realment creieu que ha servit de res la manifestació? Que tindran en compte la voluntat dels catalans? Com es pot tenir en compte la voluntat d’algun que no existeix? Que no es res? O realment creieu que per ells som alguna cosa?.
Joaquim Parera
  
|