Entre les moltes coses assenyades que va escriure Josep Pla hi ha una cita no sé si gaire exacta que copio a continuació: “Desitjo als meus lectors que la lectura d'aquests papers els produeixi la mateixa dolça son que a mi m'ha produït escriure'ls. Dormir! Potser hi ha res més noble i correcte que dormir?”. És evident el to irònic de l’afirmació, però no sóc qui per portar-li la contrària al millor prosista en català del segle passat. Sigui com sigui, és indiscutible que dormir no fa mal a ningú sempre que no vagi en perjudici d’una altra activitat que hauríem d’estar fent en aquell moment. Per exemple, dormir és incompatible amb conduir.
En les societats postindustials d’avui dia hi ha tot de coses que estan capgirades i vivim un carnaval perpetu, però en societats agràries els cicles de son i de vigília segueixen una lògica aclaparadora. Al camp que malviu actualment l’estiu és l’època de collita, la productiva, la més atrafegada. L’hivern, en comparació, un temps de reclusió i de menys feina. No cal matinar a l’hivern, que tot és fosc, però sí a l’estiu, que hi ha claror i s’ha d’aprofitar.
No vull seguir endavant sense aturar-me en una altra modalitat de dormida: la noble migdiada. De nen i adolescent, em semblava una miserable pèrdua de temps. Més encara tenint en compte que estiuejàvem al poble de ma mare, a Lleó. En altres paraules: no és que allà la calor t’esclafi i no et quedi més remei que jeure i buscar pertot una engruna de frescor. Al migdia hi ha un pic de calor, sí, però en aquest llocs del nord la temperatura tampoc no s’enfila als 40 i, de fet, a les nits és força baixa: als vespres de joventut, em vestia indefectiblement amb samarreta thermolactyl, camisa, jersei i jaqueta. Vestit com a l’hivern aquí, vaja. Així que no entenia la dèria per la migdiada: no n’hi havia per a tant. Era una paràlisi preceptiva per als adults, que a sobre pretenien que t’afegissis a la secta. “Vés a dormir”, t’ordenaven entre molestos i mig clapats. Jo m’hi resistia i part de la meva afició a la lectura tal vegada es deu a la meva indiferència cap a la becaina del migdia.
Més tard, però, em vaig convertir en una persona entenimentada i ara sóc un ferm partidari de fer una dormideta al migdia. No m’agraden de l’estil que recomanava Camilo José Cela, segurament per provocar. El gallec deia que les millors eren les de pijama i orinal, però el mètode inductiu m’ha demostrat que les millor són les de 20 minuts. La meva dona desconfia de les bondats de la migdiada, però he tingut la sort que una falca de ràdio que patrocina una mútua ha vingut a ajudar-me: la ciència diu que dormir disminueix l’estrès i té no sé quantes bondats més. Gràcies, ciència.
En fi, improbable lector. Espero que hagis pogut arribar fins al final de l’article. I si entremig has fet alguna capcinada, no pateixis. Enlloc no he dit que no n’hagi fet alguna jo mateix mentre escrivia aquestes ratlles.
Andreu González |
Article realitzat per: Andreu Gonzalez
