“Les dones són vestits dels homes
i els homes vestit d'elles”
(l'Alcorà, 2:187)
La publicació, en aquest mitjà i en d'altres, de l'article Marcar el territori sobre la possible prohibició del burca i el nicab va provocar un nombre considerable de comentaris dels lectors, alguns d'ells basats en estereotips o informacions errònies. Intento contestar-ne alguns.
“A Catalunya no hi ha burques”
Veritat. No s'ha documentat cap ús d'aquesta peça de roba a casa nostra. Cal no confondre el burca, propi de l'Afganistan, amb el nicab, originari del Golf Pèrsic i usat per algunes desenes de dones residents a Catalunya i per algunes turistes. Són peces diferents amb usos diferents.
“Les dones musulmanes són obligades a tapar-se amb vels”
Mentida. En alguns casos, un entorn familiar o social molt religiós o tradicional pressiona les dones perquè vesteixin o es comportin “com a bones musulmanes”. En altres casos, moltes dones adopten el mocador (hijab) o el vel integral (nicab) de manera lliure, voluntària i conscient, de vegades contra l'opinió del marit. L'Alcorà no diu res de cobrir-se els cabells ni la cara.
“El vel és símbol de submissió de la dona”
Mentida. Tot i que hi ha molts motius per portar vel, per a moltes dones musulmanes el vel és justament el símbol de la seva dignitat com a persones, una manera d'evitar ser tractades com a simples objectes sexuals. En altres casos, el vel és precisament la clau que permet a moltes dones accedir al carrer, al treball, a la universitat...
“Prohibir el burca és lluitar per la llibertat de la dona”
Mentida. Els grups que promouen la prohibició no s'han distingit mai en la lluita per la igualtat de gènere. Per exemple, fins l'any passat la Llei espanyola d'Estrangeria prohibia expressament el treball per a les dones musulmanes reagrupades, i les condemnava a quedar-se a casa. Cap d'aquests grups polítics no va protestar.
“Prohibir el nicab tindrà efectes contraris als desitjats”
Veritat. L'únic que s'aconsegueix amb aquesta mesura és apartar dels espais públics les poques dones que vesteixen així, que es quedaran a casa seva. Perquè si decidissin vulnerar la normativa, qui pagaria la multa? Elles o els seus marits? Molt possiblement, aquesta mesura provocarà un augment d'ús dels hijabs com a reacció.
“Cal educar els musulmans en la igualtat de gènere”
Mentida. Això mateix pensen moltes dones musulmanes sobre la nostra cultura, que per a moltes d'elles discrimina la dona. En realitat, el masclisme és present a tots els grups socials i religiosos. Per cert: el catolicisme, religió majoritària a Catalunya, no sortiria gaire ben parat si es comparés amb l'islam en aspectes com el divorci, la sexualitat o l'ús de preservatius, per exemple.
“Si viuen aquí, s'han d'adaptar als costums d'aquí”
Veritat i mentida. Si els immigrants andalusos no han renunciat a la seva llengua i cultura, per què els marroquins haurien de renunciar a la seva religió? De fet, l'islam no es viu exactament igual a Catalunya que al Marroc i, amb el temps, es consolidarà una forma pròpia catalana de ser musulmans. I la societat catalana, no ho oblidem, es fonamenta en la diversitat.
“Al seu país no deixen construir esglésies”
Mentida. Al Marroc hi ha uns 60.000 cristians, i a Catalunya uns 300.000 musulmans. Tot i això, hi ha més esglésies allà que mesquites a casa nostra. Quan un occidental viatja al Marroc pot vestir, menjar i resar com vulgui i on vulgui (excepte a les mesquites, òbviament).
“El nicab és una expressió d'extremisme religiós”
Veritat. Darrere aquesta forma de vestir hi ha una forma de viure la religió extremament rigorosa (més o menys com les monges catòliques) i que és excepcional fins i tot al Marroc, però que cal respectar. La Declaració Universal dels Drets Humans, a l'article 18, estableix el dret de "manifestar la pròpia religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança”, en públic o en privat.
“Cal anar amb la cara descoberta per motius de seguretat”
Mentida. Als països on l'ús del nicab és més habitual, no ha generat cap problema de seguretat. I aquí estem habituats a veure persones pel carrer amb la cara tapada de diverses maneres. El precedent seria el franquisme, que va prohibir les màscares de Carnaval amb aquesta excusa però que en realitat volia reprimir la cultura popular perquè no s'ajustava al seu model social.
“Volen imposar-nos els seus costums”
Mentida. La cultura judeocristiana occidental no corre perill a Catalunya, però ha d'acostumar-se a conviure i compartir espais amb altres valors culturals i religiosos que ara ja hi tenen una presència notable. La clau per a aquesta convivència és el coneixement mutu.
“La prohibició del burca té un valor simbòlic”
Veritat. Probablement, en el fons es busca aturar l'augment de la presència d'elements musulmans a la nostra societat. Per això sembla útil imposar-hi límits i proclamar oficialment que no es pensen acceptar alguns aspectes de l'islam, per preservar la “nostra” identitat. Això pot mitigar algunes pors, però crea distanciaments difícils de salvar.
Jordi Serra i Massansalvador
Antropòleg, premi Garcia Nieto 2009 de Compromís Cívic i Cohesió Social pel treball "La frontera. Aproximació a la població d'origen marroquí al Baix Llobregat Nord ",i regidor de l'Ajuntament de Collbató
| 
Article realitzat per: Jordi Serra i Massansalvador
