aEsparreguera.com |  |
aEsparreguera
Serveis
|
| Energúmens al poder |    |
 Article realitzat per: Joaquim Parera
|
Arthur Shopenhauer va dir: la massa te ulls i oïda, però no pas gaire més, com a molt una paupèrrima capacitat de judici i fins i tot molt poca memòria, per això conserva els seus errors durant molt de temps... Això ho va dir al segle XIX i, ves per on, no ha perdut pas vigència. Es vist que la capacitat de la multitud per fotre el brètol se’ns fa sempre d’allò més evident però per altra banda cada cop s’ignora més, ja que segons sembla amb les seves accions el que per la intel·ligència pot resultar catastròfic, per els organitzadors i instigadors de moviments massius resulta beneficiós i fins i tot els poden arribar a qualificar de característics de la nostra societat. Un exemple seria les celebracions dels triomfs blaugranes a Canaletes (o dels merengues a La falta de memòria de les masses es nota sobretot en política, religió, modes i “cultura”. En política es nota quan un discursant dona, en un marge de temps molt curt, dos missatges totalment contradictoris l’un de l’altre i la gent aplaudeix tots dos com si del mateix es tractés o les grans manifestacions contra un govern (sigui quin sigui) que mai donen els seus fruits perquè precisament els mateixos manifestants molt sovint obliden perquè es manifesten i no tenen cap problema en caure ben de gust al mateix parany, i contents, eh?. O si no, un altre exemple més clar seria l’elecció d’Obama com a President dels Estats Units. Realment tots els americans s’ha tornat demòcrates? I tolerants? O ho han estat sempre? Així doncs que va ser en Bush? Un experiment?. La massa és l’esser més fàcil de manipular, és el millor guardià del poble que te l’estat després de l’exèrcit. I es que amb la massa tot si val, es pot insultar, apallissar, matar... tant es, no hi ha remordiments, res sap greu, al cap i a la fi no ha estat un de sol si no molts i si ho fan altres es perquè s’ha de fer. Veiem als membres de la massa destrossant els carrers per la televisió i somriuen a la càmera, es senten forts i ni només això, el sol fet de ser multitud els dona impunitat i la impunitat els dona la raó i la massa es sempre la mateixa, ara volen fer un “botellón” i no els deixen destrossar el paviment, ni pixar i vomitar al mig del carrer? Doncs cremen contenidors i son aquests mateixos els que després es dediquen a insultar als anti-tauríns, a demanar que només La massa no pensa, no li cal, ja te qui pensa per ella i la massa es més fàcil de dominar que l’individu. La massa es calcula per caps i no per cervells, quants més caps menys cervells i no diguem ja neurones... I es que el poder necessita del ramat, en la religió trobem pastors que sempre estan recordant que no es pot abandonar el ramat. Tot aquell que no està amb la majoria està contra la majoria i es la majoria que decideix qui es intolerant i qui no ho es. Abans un intolerant era racista, integrista religiós i feixista, ara un intolerant es simplement aquell qui pensa diferent al que a la majoria es diu que s’ha de pensar. Molts diuen: ep que jo vull ser diferent!! I que fan? Doncs senzillament adopten una estètica que els integra en altres grups, altres ramats, es fan gòtics, punks, radikals, hiphoperos o skins i es fan iguals a altres es converteixen en borregos d’altres ramats i es comporten com es suposa que s’han de comportar quan adopten aquesta estètica. En política existeix la dissidència, aquells que no segueixen els mandats i prefereixen pensar per ells mateixos i es que una persona sola corre el risc de no mirar a on miren els altres, de buscar altres punts de vista, d’intentar deduir sense interferències externes, no pertànyer al ramat, a cap ramat. T’obre tot un univers de possibilitats, ja sigui d’opinió política o religiosa, o ja posats, fins hi tot cultural, buscar-te tu mateix els estímuls estètics que més et satisfan, que més t’interessen. Apartant-te del ramat ja no has de ser de cap partit polític ni de cap equip de futbol ni da cap religió no dir que ets fan de tal o qual cosa. Molt sovint m’han dit: no t’agrada el futbol? Ni ets de cap equip? Doncs se n’ha de ser d’algun. I si els preguntes perquè has de ser d’un equip doncs senzillament et contesten que se n’ha de ser perquè es el normal, segurament això em converteix en un anormal, doncs mira soc anormal, clar que depèn del punt de vista, no? Que dius que no creus en Deu ni ets de cap religió? Doncs que et contesten que en alguna cosa s’ha de creure, que carai si el Papa de Roma es passa la religió per el forro dels dallonses, jo també puc, o no?. La massa més val deixar-la de banda, la sensació de pertinença a alguna cosa, senzillament perquè s’ha de ser de..., potser es una nosa que tots ens tindríem de treure del damunt. No cal pertànyer a res per viure, per escoltar la música que tu vols, llegir els llibres que més t’interessen, no haver de veure una peli per el sol fet de que tothom l’ha vist, o llegir un llibre perquè es el que llegeix tothom (el fenomen Dan Brown) o veure un programa de televisió senzillament per tenir un tema de conversa, no val la pena, si tothom comencés a separar-se de la resta, dels gustos imposats i de les modes, seria el començament en que potser amb una mica de sort, la gent no fotés el brètol per el carrer per culpa d’un resultat de futbol, emborratxar-se en grup ja no tindria tanta “gràcia”. Els de O.T. haurien de començar a plegar veles i les religions entrarien en crisi, però no pas com ara, si no de veritat, quan la gent comenci a no fer cas de fantasies estúpides, deixi de banda a predicadors i polemistes donarem un petit pas endavant. Mori la massa!!!! Joaquim Parera
|
Un producte de: |
