Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Primer:
L’impost sobre béns immobles és un tribut progressiu, en tant que és un impost en què la taxa s’incrementa en incrementar-se el valor sobre el qual s’aplica l’impost. És a dir, a major valor de l’immoble més es paga. Però no és un impost progressiu respecte la renda, donat que aquesta no és l’objecte de gravamen. És a dir, algú amb renda molt baixa o aturat pot ser que visqui en un immoble de gran valor i per tant la taxa que se li apliqui sigui molt elevada. I a l’inversa. Aquesta seria la part injusta de l’impost.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Segon:
Els impostos s’apliquen durant l’any fiscal, un cop aprovats definitivament, que coincideix amb l’anualitat temporal de 1 de gener fins a 31 de desembre. El mes d’octubre de 2008, l’ajuntament d’Esparreguera va aprovar, definitivament, les ordenances fiscals que regulen els tributs, taxes i preus públics a aplicar durant l’any 2009. En conseqüència, malgrat una, dues, tres, quatre o infinites manifestacions, els veïns i veïnes d’Esparreguera hauran de pagar els tributs determinats en les ordenances aprovades a l’octubre de 2008.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Tercer:
Pel que fa a possibles bonificacions i/o exempcions econòmiques sobre aquests tributs, només es pot aplicar allò que determina la llei d’hisendes locals estatal. Les ordenances fiscals per al 2009 ja n’inclouen moltes d’elles, la majoria a proposta d’Esquerra, com a resposta a les polítiques socials que Esquerra defensa i que són prioritàries en el nostre projecte. No obstant això, l’ajuntament pot subvencionar el pagament del tribut amb d’altres criteris o mesures si així ho creu oportú. I aquí hi intervé la capacitat de lideratge, de gestió, imaginació i voluntat política del govern, aspectes que han brillat per la seva absència en el que duem de legislatura.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Quart:
La política tributària de l’ajuntament d’Esparreguera ha estat històricament errònia ja que la hisenda municipal s’ha sustentat en l’impost de construccions, instal·lacions i obres, i en l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, oblidant que la pedra angular de tota estructura municipal d’ingressos és l’impost de béns immobles (IBI), que s’ha mantingut pràcticament inalterat durant anys per ser una mesura impopular, fet que ha provocat un problema important en el moment que els impostos sobre construccions s’han vist afectats per la crisi. A menys construccions, menys ingressos municipals i, per tant, menys capacitat de gestió pública. L’impost, conegut popularment com a contribució, és l’impost més important, més estable i que facilita majors ingressos a la hisenda pública. Aquest és, sens dubte, el principal impost sobre el que cal esprémer el nostre esforç fiscal.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Cinquè:
Malgrat la percepció que es té, els números no enganyen: Esparreguera està per sota la mitjana de Catalunya, de la província i també per sota de la mitjana dels municipis del seu tram de població en el total d’ingressos impositius per habitant. A Esparreguera, els ingressos impositius per habitant de l’IBI –l’impost sobre béns immobles-, estan per sota de la mitjana catalana, la mitjana provincial i molt per sota de la mitjana dels municipis del seu tram de població. Si Esparreguera apliqués els mateixos tipus impositius mitjos, sense superar-los, que la resta de municipis de més de 10.000 habitants, estaríem recaptant un 9,2% més que ara.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Sisè:
L’ajuntament d’Esparreguera va tancar l’exercici 2007 amb dèficit, el que vol dir que va gastar més del que va ingressar. Per tancar els anys sense dèficit no hi ha solucions miraculoses, només existeixen tres camins: a) incrementar els ingressos, b) reduir les despeses i c) ambdues coses alhora, és a dir, incrementar els ingressos i reduir les despeses. Per Esquerra el camí correcte, i així ho hem dit sempre, és la reducció dràstica de la despesa per tal de poder demanar amb posterioritat als ciutadans un augment de l’esforç impositiu necessari. En aquest tema no farem demagògia (com han fet el principal partit del present govern, el qual ara recull els fruits d’un discurs irresponsable que ha durat anys per pur tacticisme partidista i que era lluny de la realitat). L’esforç fiscal és necessari, però abans cal donar exemple i aplicar dràsticament polítiques immediates d’estalvi. Cal, doncs, que l’ajuntament actuï amb exemplaritat. Primer hem de ser capaços de demostrar que sabem estalviar per posteriorment poder proposar als ciutadans un major esforç fiscal i explicar-los, amb valentia, els perquès d’aquesta necessitat.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Setè:
Esquerra va proposar, en el debat de les ordenances fiscals, del pressupost i del pla de sanejament, un pla d’estalvi. Un pla que ens indiqués quina és la situació actual de despeses partida a partida, i que ens obligués a un estalvi net mínim del 10%. Aquest pla, com tantes d’altres iniciatives d’Esquerra positives per Esparreguera, va ser rebutjat per l’equip de govern sense cap altra alternativa a canvi i ara, amb un any de retard, veuen que la nostra proposta és absolutament necessària.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Vuitè:
No hem de confondre les nostres prioritats econòmiques ni perdre de vista els nostres objectius. Tenir deute no és preocupant. Personalment tinc un deute molt gran amb la Caixa, deute anomenat hipoteca. Això, però, no em preocupa excessivament mentre en el meu balanç final tingui més ingressos que despeses i pugui anar pagant puntualment. El deute només seria preocupant en el cas que tingués més despeses que ingressos i per tant no pogués fer front al pagament del mateix. Per tant, el que és realment important és no tenir dèficit, és a dir, no tenir més despeses que ingressos, perquè aleshores és quan el deute no pot ser assumible. És aquí on hem d’encarar la nostra política econòmica: la reducció del dèficit.
I és aquí on alguns grups extra consistorials s’equivoquen en el seu discurs, publicant que reduiran el deute. Fantàstic, perquè tothom vol reduir deute i tothom sap que la única manera de reduir-lo és amortitzar el que és té sense demanar més préstec (no hi ha cap altre camí ni solució miraculosa o messiànica). Només així es redueix deute. Però amb tots els respectes a aquests grups, erren en el diagnòstic i per tant en la solució. El deute no és el mal d’Esparreguera. No val fer díptics i grans anuncis amb grans proclames populistes. Les persones que les fan ni saben de què parlen, ni tenen clar què volen dir, ni tenen idea de les greus conseqüències d’unes propostes populistes sense fonament, i menys idea tenen de com dur a terme les solucions màgiques que proposen, i sinó que les expliquin detalladament, que ens mostrin un projecte clar, amb contingut, dades reals i solucions factibles més enllà de proclames irresponsables. Per exemple, no es pot dir alegrement, com fa Iniciativa de Reagrupament Socialista en el seu díptic, que “posarem a disposició sòl urbanitzable per reduir el cost de l’habitatge”. Saben realment de què parlen? Que no saben que el cost de l’habitatge no depèn exclusivament del preu del sòl, sinó de les rendes de situació o de d’expectatives de guany, entre d’altres? O és que liberalitzant el sòl volen convertir Esparreguera en un circ anàrquic urbà com ha passat al País Valencià? No eren socialistes? En què quedem? Són socialistes o liberals? O pitjor encara perquè aquesta proposta els situa a l’extrema dreta del liberalisme. Abans de dir res cal pensar, no encendre focs gratuïtament perquè això té un sol nom: demagògia.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Novè:
L’equip de govern ha actuat de forma molt poc intel·ligent en tot plegat. Primer, perquè no respon a les mentides ni a la demagògia dels discursos populistes que només pretenen treure rèdit particular de l’engany fàcil a la gent i dels discursos oportunistes basats en proclames sense fonament seriós, aprofitant-se de la situació difícil de la gent per obtenir notorietat. Segon, perquè abans d’augmentar la pressió fiscal cal estalviar i prendre mesures visibles i reals en aquest sentit i no en el contrari (en aquest aspecte els partits de govern han suspès l’assignatura). Tercer, perquè en aquest context no es poden augmentar els sous de forma desmesurada, en un acte d’irresponsabilitat i ceguesa política molt preocupant i que demostra la incapacitat que té aquest govern per analitzar la realitat que l’envolta. I quart, perquè no han sabut explicar les coses, ja que per explicar-les cal tenir un projecte i una coherència en els fets i en les paraules que aquest govern no té en cap cas. La intervenció de l’alcaldessa a la ràdio per explicar la situació és tant lamentable com la situació mateixa. Una persona que pretén liderar l’ajuntament no pot fer declaracions menystenint els seus propis conciutadans. Aquesta és la conseqüència de no tenir programa, ni projecte, ni idees, ni solucions. Tot allò que deien abans de les eleccions s’ha demostrat que era o bé demagògia o bé fum que a l’hora de la veritat no soluciona cap dels problemes reals de la gent. És impossible governar sense base. Què pot explicar-li el govern als ciutadans si la seva política es basa en la improvisació i els cops de timó contradictoris? Coherència, projecte i lideratge és el que cal al govern. Justament el que més manca.
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
Desè:
La nostra proposta de govern d’unitat pren més força cada dia que passa. Aquesta situació només es supera des d’un govern d’unitat. Un govern d’unitat on tots hi estiguem representants però que òbviament no poden encapçalar les dues forces polítiques que ens han abocat a aquesta situació PSC i ICV (l’Entesa).
Les coses pel seu nom i així serà més fàcil entendre’s.
És molt fàcil Montserrat. I no tinc cap problema en explicar-te amb més detall qualsevol dels punts si realment et dius Montserrat i tens algun interès real en tot plegat.
Primer, s'ha de gastar menys per no tenir dèficit. Si gasto 10 i només ingresso 5 em sembla una obvietat que tinc un problema perquè alguna cosa no podré pagar o bé tindré un deute a afrontar.
Segon, un cop gasto menys i per tant gasto 5 i ingresso 5, almenys tinc una butxaca sanejada.
Tercer. Potser només ingressant 5 no puc fer front al pagament de tots els serveis. Vol dir que potser algun dia quan tiris de la cadena no tindràs clavegaram, a la nit si surts de casa no tindràs llum públic al carrer i hauràs de passejar a les fosques, o fins i tot potser no podràs llençar la brossa perquè ningú la recollirà. O qui sap potser algun dia els teus fills volen anar a la piscina, o els has de portar a una llar d'infants, o volen estudiar música o que sé jo...
infinitat de coses que no podràs fer perquè sense ingressos no es presten serveis.
Quart. Primer cal estalviar i després ingressar perquè és un principi ètic i educatiu elemental. Si jo menjo amb els dits no puc ensenyar a nihgú que mengi amb coberts. Això és el mateix, si primer no estalvio no puc exigir a ningú que pagui.
Cinquè. dir que es vol estalviar perquè els polítics cobriin més és una frase fora de lloc, simple, demagògica, injusta i insultant. Catalunya té 946 municipis...
en Abel Manzano a les 18:48 del dia 09/06/2009 ha replicat...
Vosté ha menjat 8 anys amb els dits, per tant no dongui llçons de menjar amb coberts
per tant 946 alcaldes i uns 10.000 regidors. La majoria d'ells treballen pel seu poble de forma altruista i solidària sense cobrar res a canvi. Dir en termes generals que els polítics volen cobrar més em sembla barroer i intolerable per respecte a tota aquesta gent que treballa gratis perquè el seu poble avanci.
Què passa que a tu perquè et dius Montserrat se t'ha de pressumir la honestedat i a la resta perquè es dediquen a la política no??
Jo no he de donar lliçons a ningú, no obstant això, la lliço només la rep aquell qui vol aprendre.
Com li he dit a la Montserrat si vol m'envia un mail al bloc i quedem i em diu totes aquestes coses tant educades cara a cara. Sóc dels que pensa que parlant la gent s'entén.
en Montserrat a les 09:33 del dia 11/06/2009 ha replicat...
Sr. Rovira, entenc la seva explicació sobre la "butxaca sanejada", el que no entenc es el seu argument de que si demostra que estalvia, será etic apujar-nos els impostos.
També voldria dirli que només quan menjo un "bocata" ho faig amb els dits.
Però el que jo no comprenc del tot, sr. Rovira, es com l'ajuntament pot pujar els impostos i la Paca i companyia no es baixen el sou que tenen. Ho trobo inmoral, poc étic i una aberració, a més, tot això accentuat per l'actual crisi financera.
La meva postura no és ni en contra ni a favor de la pujada o baixad d'impostos, però si aquests es pujen, els qui manen a l'ajuntament com a mínim haurien de dónar exemple d'austeritat.
Gràcies