Seat ha iniciat un canvi de cicle que, en pocs anys, portarà la marca des d'una situació extremadament delicada a un rècord de producció. La recuperació de la filial de Volkswagen (VW), que ha començat aquest any, s'apreciarà amb més nitidesa a partir del 2013, quan la fàbrica de Martorell se situarà en un nivell màxim de producció que seguirà creixent fins a arribar als 551.000 cotxes el 2014.

Aquest salt obligarà a treballar un gran nombre de caps de setmana i a ampliar la plantilla en una xifra que pot arribar als 800 empleats als pròxims exercicis, segons destaquen fonts sindicals citant estimacions de l'empresa.

De l'infern a la glòria en només cinc anys. Aquest és el canvi en què es troba immersa l'empresa Seat, que des del 2008 ha acomiadat unes 300 persones i ha aplicat expedients de regulació d'ocupació (ERO) temporals de forma rotatòria a tota la plantilla fins fa uns mesos. No obstant, el canvi de rumb iniciat amb la producció de l'Audi Q3 el juny passat i la contractació de gairebé 1.000 empleats entre operaris i personal tècnic continuarà els pròxims anys fins a gairebé duplicar la producció que tenia Martorell el 2009, que va ser de 301.287 vehicles, i amb llocs de feina addicionals.

D’altra banda, els tres sindicats que formen el comitè d'empresa, UGT, CCOO i CGT, destaquen en un full informatiu conjunt enviat a la plantilla que l'increment previst en el volum de fabricació significa unes perspectives de negoci i de beneficis molt importants que permeten a la companyia acceptar les reivindicacions que es van plantejar en la negociació del conveni col·lectiu.

La flexibilitat plantejada per la direcció per obrir la fàbrica 313 dies a l'any no pot ser amb cost zero i sense negociar amb el comitè, segons els sindicats. La moneda de canvi de la flexibilitat pot ser un increment salarial per sobre de la inflació, tal com demanen les centrals. La direcció ha plantejat una pujada addicional de 0,5 punts però condicionada a l'evolució del resultat operatiu de la filial de Volkswagen, un mecanisme que els sindicats consideren que és «arbitrari i insuficient».