Carme Paltor Simon

Directora del LOLA, mostra de teatre de petit format

“A Esparreguera hi ha molta gent que dedica temps i esforç a la creativitat i realment això els esparreguerins ho notem poc”.

Esparreguera acull fins al 29 de novembre la sisena edició del LOLA, mostra de teatre de petit format, organitzada per Tramateatre i l’Ajuntament d’Esparreguera. Durant les sis edicions, el LOLA ha servit de marc per a potenciar la nova dramatúrgia catalana. Però, any rere any, els organitzadors han anat introduint nous elements fins arribar a la creació d’un espai per potenciar la creació jove esparreguerina. Tot plegat només acaba de començar.

-El passat 11 d’octubre es va iniciar la 6a edició de la mostra de teatre de petit format LOLA. Estem parlant ja d’una mostra consolidada entre el públic esparreguerí?

No ens agrada parlar de mostra consolidada, de fet la mostra es va fent mica a mica i va creixent de manera que encara pot anar més enllà.

-Quin és l’objectiu principal del LOLA? Amb quins escenaris compteu?

Apostem per les noves dramatúrgies i propostes de creadors teatrals, posant especial interès en les dramatúrgies sonores. Són 10 espectacles que durant dos mesos porten a Esparreguera i la nostra comarca l’avantguarda del teatre català. El Teatret (un espai de petit format) i l’escenari de La Passió són aquest any els espais que acullen la mostra.

- Coproduint alguns espectacles que heu programat en aquesta edició. De què estem parlant?

El fet d’estar en contacte amb plataformes com Areatangent i de treballar molt directament en contacte amb autors i directors fa que la funció de la mostra vagi una mica més enllà de la pròpia exhibició dels espectacles. La  relació que es crea amb les companyies s’inicia, moltes vegades, abans de crear el projecte, així es fa imprescindible la coproducció d’alguns d’aquests espectacles, que en la majoria dels casos es duen a terme gràcies a la coproducció de diferents mostres, festivals o sales.

El futur és als ous, una de les obres del LOLA2008.

© Jordi Corrales

-I com podeu finançar aquesta programació de qualitat? Com se’n surt una entitat teatral com la vostra per programar una mostra d’aquestes característiques?

Evidentment amb el suport de les institucions. De fet Tramateatre i l’Ajuntament d’Esparreguera som els organitzadors de la mostra, amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Malgrat tot, el suport institucional no és ni de bon tros suficient per cobrir les despeses que genera una activitat com aquesta. Ha estat imprescindible el suport rebut per empreses i comerços de la vila, així com l’esforç que fan La Passió i el Teatret en cedir els seus espais i tècnics. I evidentment  tota la feina de gestió que corre a càrrec de Tramateatre i que es fa gairebé d’una manera voluntària. En aquest sentit cal també reconèixer la impagable aportació de creatius esparreguerins al IN LOLA, un espai paral·lel al LOLA que acull la  creativitat de joves creadors en qualsevol disciplina artística.

-La mostra es va iniciar amb Ignasi Terraza Trio & Kristina Martín amb l’espectacle “Jazz a les fosques” i la proposta escènica “Jo vull ser Johan Cruyff” d’Iban Beltran. Quina acollida va tenir l’acte inaugural que es va fer a La Passió?

Es difícil, des de l’organització, fer una valoració objectiva però ens sentim molt satisfets sobre tot per l’ambient que es respirava en acabar l’espectacle que gairebé podríem considerar d’eufòric. La qualitat de la proposta i la quantitat de públic van fer de la nit una inauguració que superava les nostres espectatives.

-Parla’ns de la resta de muntatges de petit format que heu programat fins al 29 de novembre.

Com us he dit, la mostra aposta per joves creadors amb propostes inèdites com L’obció B, Tècniques de comunicació extrema o primavera perpètua. Però també ens interessen projectes ja presentats per les seves característiques coincidents amb la línia del LOLA, projectes en els quals l’espai sonor ocupi un lloc espacial com són les peces de Victòria Szpunberg o la de Jordi Oriol (El meu avi no va anar a Cuba i La Caiguda d’Amlet) i la de Jazz a les fosques de Ignasi Terraza. Aquest any la directora convidada ha estat l’Andrea Segura que a més de dirigir una peça amb actors locals ens presentarà una obra de la seva autoria, Jamais Vu, una coproducció del festival, així com l’obra de Iban Beltran, Entremès de dos estudiants que ha recuperat uns textos anònims i del qual n’ha fet una excel·lent posada en escena. Per acabar i com a cloenda l’artista esparreguerí convidat a presentar una peça de petit format per al festival i en aquest cas es tracta d’una estrena d’un solo coreografiat per Ramon Oller especialment preparat per la ballarina Sandrine Rouet amb la qual fa molts anys que treballen junts.

-El festival LOLA convoca a més, el 2n Premi de Teatre Sonor per potenciar les noves creacions, l’experimentació i els formats que afavoreixin la investigació dramatúrgica. Quina acceptació té la convocatòria, qui hi pot participar i fins quan es poden presentar les obres?

No tenim encara molta experiència per poder fer una valoració, només és la segona convocatòria i l’únic que us puc dir és que l’any passat es van presentar un dotzena de textos. Això sí, estem molt contents de com va anar i també del resultat de l’enregistrament de la peça guanyadora de Carles Mallol, emesa a través del programa AREAdetext de COMràdio.

-Enguany, com a novetat, s’ha creat una programació paral·lela. Estem parlant de IN LOLA. Que s’hi podrà veure?

L’IN LOLA vol ser un espai obert als joves creatius esparreguerins en qualsevol disciplina, de fet  hi ha una molt bona participació tant d’estilistes, arquitectes, dibuixants, pintors, grafistes, fotògrafs, vídeo, música, dansa, teatre etc. que s’anirà veient durant aquests dos mesos que dura el LOLA.

-Amb la forta tradició teatral que té Esparreguera, no deu ser difícil fer una programació paral·lela com la que oferiu des de IN LOLA?

A Esparreguera hi ha molta gent que dedica temps i esforç a la creativitat i realment això els esparreguerins ho notem poc. Aquest espai vol fer notar també la necessitat d’alguna plataforma o espai que reculli i potenciï aquesta creativitat.

-Per últim, quin és el missatge que adreces als lectors d’aquesta entrevista per engrescar-los a participar al LOLA 2008?

Atreviu-vos a mirar a un elefant rosa als ulls!

-Moltes gràcies i us desitgem molta força per continuar difonent les arts escèniques.

Gràcies a vosaltres, us esperem al Teatre.