Jo em pregunto? Com pot ser que avui en dia, en un país “desenvolupat” es permetin les tortures a animals? Estic fart de veure com la gent s’omple la boca parlant de protegir les tortures als animals i llavors van a les places de braus a veure com torturen a un pobre animal.

 

Els toreros són com deus, i el que són, és una colla de desgraciats i covards que s’enfronten a un animal que ja surt drogat i que quan s’enfronten a ell ja està en pèssimes condicions. Perquè son tan venerats?

 

Jo me’n faig creus de com és pot ser tan cruel amb aquests animals, em poso malalt quan els veig patir d’aquesta manera, em posa encara més malalt quan veig que hi ha tanta hipocresia en la gent que te mitificats a aquests incultes toreros i gent que els envolta . Ara, quan un brau enganxa a un torero i el fa volar pels aires jo sóc el tiu més feliç del món, i ho dic de debò, perquè em poso a la pell de l’animal i penso en l’agonia que aquella bèstia a de tenir dins seu i que no li queda cap altre sortida que la mort, i en la seva agonia només li queda defensar-se.

 

Suposo que algun cop ho haureu sentit en programes, sobretot a les espanyes, però aquí també, de periodistes i “famosos” dient les mil meravelles del toreros. Doncs jo, des del meu humil lloc, dono tots els meus respectes a la innocent vida del pobre animal que mor en un combat desigual per plaer d’aquells que recolzen aquesta estúpida, retrograda,  macabra  i sagnant cultura espanyola.

 

 

Jordi Masferrer Pesarrodona